Ral·li d'Andorra Històric - 16 i 17 / 09 / 2017

<< Història

Un gran palmarès per a una gran prova


 
Després de 44 edicions en les quals la prova ha viscut configuracions molt diferents i puntuat per a diferents campionats, l’actual Ral·li d’Andorra Històric està reservat única i exclusivament als cotxes clàssics i vehicles amb “esperit de competició”. Córrer amb regularitat impartida a una mitjana determinada d’acord a la cilindrada del vehicle, amb carretera tancada i per la traçada ideal és una característica única que la prova organitzada per l’Automòbil Club d’Andorra està consolidant actualment com la gran referència de l’especialitat.

La prova ha tingut diverses denominacions al llarg de la seva història, però aquell “Rallye Nacional Valls d’Andorra” dels inicis ha donat pas a un “Ral·li d’Andorra Històric” que aglutina no obstant això tota l’essència de més de mig segle llarg de tradició ral.lística al principat. Al llarg de la història, el ral•li ha puntuat com és lògic per al Campionat d’Andorra però també en bastantes edicions pel de Catalunya i fins i tot ho va arribar a fer pels ja extingits campionats de Lleida i de Tarragona. De fet, en diverses edicions inicials la prova es va desplaçar fins a les comarques de l’Alt Urgell, Berguedà i Solsonès.

És de justícia recordar que en els 50 i 60 es van organitzar ral.lis de diferent dimensió, especialment el pioner “Rallye Internacional d’Andorra”, prova que el 1962 va unir als cinc països més petits d’Europa que, a més del Principat d’Andorra, són el de Mònaco, Liechtenstein, la República de San Marino i el Gran Ducat de Luxemburg. Els participants es distribuïen des de les capitals dels mateixos i efectuaven un recorregut de concentració fins a Baiona, desplaçant-se després a Andorra disputant pel camí proves cronometrades al Tourmalet, Aubisque i, ja a Andorra, la pujada a La Massana. Els guanyadors d’aquest ral•li, organitzat a l’engròs encara que després no tindria continuïtat, van ser els francesos Jean-Georges Branche-Raymond Chabrol (Fiat 600 Abarth), que havien sortit des de Mònaco, seguits dels andorrans Joan Castell-Benito Bertrán (DKW) i Bonaventura Riberaygua-Francisco Poujarniscle (Auto Unión 980).

Després d’una pausa d’alguns anys en ral•lis encara que no quant a l’activitat automobilística al principat, el 1970 arrencava la primera edició del que ara es coneix com “Ral•li d’Andorra Històric”, prova que va celebrar unes primeres edicions que van marcar i van consolidar el camí a seguir. Al maig de 1979, coincidint amb la 10a edició, la cursa es va convertir en internacional i al desembre de 1984 es va organitzar el ral•li Rothmans Andorra-Lloret de Mar, prova que va comptar amb la participació estel•lar del pilot gallec Beny Fernández, que va guanyar amb el seu Porsche una edició que rememorava en certa forma els antics i mítics ral•lis Barcelona-Andorra i Vendrell-Andorra (i viceversa) dels anys 60 i 70. La prova de 1984 va disputar diverses passades a tres especials d’Andorra, un recorregut d’enllaç fins a Lloret i després tres passades a una sèrie de trams propers a la Costa Brava.

A mitjans dels 80, l’Automòbil Club d’Andorra va voler recordar les antigües edicions que comptaven amb etapes de concentració i va dissenyar algun itinerari –com el de 1986– que sortint des de Barcelona, Girona i Andorra reunia a tots els participants al principat per realitzar a continuació el ral•li pròpiament dit, amb un recorregut que contemplava la major part de les seves especials en territori català. A l’any següent la prova se suspendria a causa dels problemes de circulació derivats d’unes pluges torrencials.

La història avala al Ral•li d’Andorra com una de les trajectòries més prolífiques del sud d’Europa. Des del seu naixement el 1970, en quatre ocasions el ral•li no s’ha celebrat, dues vegades per anul•lació (1983 i 2001), una altra per suspensió (1987) i una no va ser convocat (2005), encara que curiosament la numeració s’aplica en dues d’aquestes edicions no disputades.

La prova ha vist un total de 23 guanyadors absoluts diferents i, d’aquests, només dos han pujat en quatre ocasions al podi: Josep Pepito March, vencedor de la primera edició (1970, amb Porsche) i que en les sis primeres es va alternar al capdavant de la classificació amb un altre gran històric pilot del país, Antoni Puigdellívol (victòries el 1971, 1973 i 1975, amb Porsche i Alpine), imposant-se també March el 1972, el 1974 i de nou el 1980, alternant BMW i Porsche.

Tots dos són els pilots que sens dubte van marcar els orígens de la cursa. La citada última victòria de Pepito March va donar pas al primer triomf d’un jove pilot local, Gerard de la Casa, que va prendre el relleu el 1981 formalitzant la que seria primera de les seves quatre victòries en el ral•li de casa, que va guanyar novament el 1988, 1990 i 1993. Dues victòries les va obtenir amb els seus llegendaris Renault 5 Turbo i dues més amb el seu no menys conegut Mercedes 190.

Atenent-se al nombre de triomfs absoluts, amb tres corones segueixen a aquests tres grans de l’automobilisme andorrà el francès Serge Sastre (1989, 1996 i 1998, sempre amb Porsche) i l’andorrà Ferran Urteu (1992, 1995 i 1997, els tres amb R5 GT Turbo). Hi ha hagut altres pilots que han guanyat la prova dues vegades fins a sumar els 22 diferents, tots noms extraordinàriament destacats com per exemple Joan Aleix (1976 i 1977 amb Porsche), Carles Santacreu (1978 amb Porsche i 1986 amb Renault), Joan Vinyes (1994 i 1999, tots dos amb Ford Sierra), Joan Ollé (2000 i 2003, Ford i Seat), etc. A destacar la citada participació del carismàtic pilot gallec Beny Fernández, pilot Rothmans-Porsche que es va imposar el 1984. A tots ells cal afegir vuit campions en Regularitat, una especialitat introduïda el 2008 i que des de 2012 és l’única protagonista.

Aquest és el palmarès del Ral•li d’Andorra

1 (1970) - Josep March-Francesc Andreu (Porsche 911 R)
2 (1971) - Antoni Puigdellivol-Felip Riera (Porsche 911 S)
3 (1972) - Josep March-Carles Ribolleda (BMW 2002 Ti)
4 (1973) - Antoni Puigdellívol-Manel Montoro (Alpine-Renault 1800)
5 (1974) - Josep March-Toni González (Porsche 911 Carrera)
6 (1975) - Antoni Puigdellivol-“Lobo” (Jaume Sánchez) (Alpine-Renault 1800)
7 (1976) - Joan Aleix-Amadeu Codina (Porsche 911 Carrera)
8 (1977) - Joan Aleix-Amadeu Codina (Porsche 911 Carrera)
9 (1978) - Carles Santacreu-Antoni Santacreu (Porsche 911 Carrera RS)
10 (1979) - Manel Arajol-“Tony” (Toni González) (Porsche 911 SC)
11 (1980) - Josep March-Robert Yarky (Porsche 911 SC)
12 (1981) - Gerard de la Casa-Andreu Suárez (Renault 5 Turbo)
13 (1982) - Antoni Riberaygua-Pere Canturri (Porsche 911 Carrera)
14 (1983) - (Anul.lat)
15 (1984) - Beny Fernández-“Enrique” (Enrique Costa Lisa) (Porsche 911 SC RS)
16 (1985) - Jordi Serra-Marcel Besolí (Peugeot 205 GTI)
17 (1986) - Carles Santacreu-Antoni Santacreu (Renault 5 GT Turbo)
–– (1987) - (Es va suspendre)
18 (1988) - Gerard de la Casa-Judith Solé (Mercedes 190-E 2.3 16v)
19 (1989) - Serge Sastre-Jean-Luc Maury (Porsche 911 SC)
20 (1990) - Gerard de la Casa-Judith Solé (Mercedes 190-E 2.3 16v)
21 (1991) - Carles Puig-Jordi Lorente (Renault 5 GT Turbo)
22 (1992) - Ferran Urteu-Jordi Gomà (Renault 5 GT Turbo)
23 (1993) - Gerard de la Casa-Àngel Rodríguez (Renault Maxi 5 Turbo)
24 (1994) - Joan Vinyes Dabad-Eduard Andueza (Ford Sierra RS Cosworth)
25 (1995) - Ferran Urteu-Jordi Urteu (Renault Clio Williams)
26 (1996) - Serge Sastre-Corinne Albert (Porsche 911 SC)
27 (1997) - Ferran Urteu-Jordi Urteu (Renault 5 GT Turbo)
28 (1998) - Serge Sastre-Corinne Albert (Porsche 911 SC)
29 (1999) - Joan Vinyes Dabad-Xavier Lorza (Ford Sierra RS Cosworth)
30 (2000) - Joan Ollé-Ramon Izquierdo (Ford Escort RS Cosworth)
31 (2001) - (Anul.lat)
32 (2002) - Jordi Griñó-Guifré Pujol (Seat Ibiza 2.0 Kit Car)
33 (2003) - Joan Ollé-Ramon Izquierdo (Seat Córdoba WRC)
34 (2004) - Josep M. Membrado-Jordi Vilamala (Renault Clio S1600)
–– (2005) - (No convocat)
35 (2006) - Eduard Forés-Xavier Aluju (Seat Ibiza 2.0 Kit Car)
36 (2007) - Eduard Forés-Xavier Aluju (Mitsubishi Lancer Evo IX)
37 (2008) - Velocitat: Alain Dessens-Allison Dessens (Renault Clio Kit Car 1.6)
37 (2008) - Regularitat Sport: Josep Gui-Xavier Gui (Renault 5 Alpine)
37 (2008) - Regularitat: Josep Morera-Oriol Morera (Ford Fiesta 1.3 Sport)
38 (2009) - Velocitat: Joan Carchat-Claudi Ribeiro (Lancia Delta HF Integrale 16V)
38 (2009) - Regularitat: Josep Cabaní-Jesús Arriezu (Volkswagen Golf GTi)
39 (2010) - Velocitat: Jordi Gaig-Aleix Astudillo (BMW M3)
39 (2010) - Regularitat: Sergi Giralt-Joan Corbera (Volkswagen Golf GTi)
40 (2011) - Velocitat: Ferran Font-Miquel Amblàs    (Seat Ibiza 2.0 Kit Car)
40 (2011) - Regularitat: Kim Vilatarsana-Anna Vilatarsana (Renault 5 Copa Turbo)
41 (2012) - Jesús Flández-Álvaro Flández (Lancia Fulvia HF Montecarlo Coupé 1.3)
42 (2013) - Kim Vilatarsana-Helena Vilatarsana (Renault 5 Copa Turbo)
43 (2014) - Kim Vilatarsana-Helena Vilatarsana (Renault 5 Copa Turbo)
44 (2015) - Tere Armadans-Anna Vives (Porsche 911 Carrera 3.2)
45 (2016) - José Manuel López-Ramon Ferres (Volkswagen Scirocco)
45 (2016) - Xavi Domingo-Jordi Vilagrà (Porsche 911)
 



| |